Consells per una bona lectura compartida

Universitat de Barcelona

Consells per una bona lectura compartida

gener 17, 2020 Uncategorized 0

Hi ha una frase que es repeteix en la gran majoria d’escoles, i que com a pares de ben segur que heu escoltat: els nens i nenes han de llegir 10 minuts cada dia.

Com totes les habilitats cognitives, la lectura requereix de pràctica i repetició. Però acompanyar als nens i nenes en aquest aprenentatge pot ser una tasca complicada, sobretot quan no els hi agrada llegir. Des d’UBinding us donem alguns trucs per fer-ho fàcil i que pugueu gaudir plegats de la lectura:

Elecció de text

  • El contingut a llegir l’ha de triar el nen. Tant és si llegeix un còmic, un conte, una recepta de cuina o un article de diari. La prioritat ha de ser mantenir motivats als lectors i lectores, per tant hem d’assegurar-nos que tenim al seu abast lectures del seu interès.
  • S’ha de modular el nivell de dificultat. Sobretot en l’inici del descobriment lector, els nens i nenes podrien sentir frustració si no poden entendre de què tracta el conte que estan llegint. Val la pena buscar textos amb un nivell de dificultat similar al que pot llegir el nen o nena, perquè pugui alhora decodificar la lectura i gaudir del seu significat.

Abans de llegir

  • Aprofitem les pistes abans de començar. Normalment, els textos infantils venen decorats amb imatges ben suggerents. És interessant que ens aturem amb els nens abans de començar la lectura per deduir de què tractarà aquell escrit, i pensar en veu alta sobre el tema. D’aquesta manera, podem ajudar-los a contextualitzar el text i facilitarem la comprensió. Per cert, els títols dels textos i capítols també ens ajuden en aquest aspecte.
  • Recapitulem. Si reprenem un text de dies anteriors, val la pena que l’adult refresqui el que s’ha llegit prèviament. Així el nen no haurà de gastar l’energia en recordar de què anava el text, i podrà esforçar-se per fer una lectura de qualitat.

Durant la lectura

  • Ajudem sempre que calgui. Els infants sovint llegeixen a poc a poc, s’equivoquen i s’inventen paraules. Això dificulta la comprensió, i tant! Però ells no decideixen equivocar-se, de fet no els agrada gens. Com a adults, és interessant oferir ajuda quan s’equivoquin, sense corregir, simplement reconstruint aquella frase o paraula en la que s’hagin equivocat. Així els permetem seguir avançant en el text sense complexos ni inseguretats.
  • Aprofitem per aprendre. Sovint els textos infantils contenen vocabulari d’ús poc freqüent, val la pena aprofitar la lectura per aprendre noves paraules. També podem estimular habilitats de raonament verbal si pensem en les intencions dels personatges (per què creus que ha fet això? / què volia, en realitat?), intentem deduir què passarà a continuació, etc.
  • Més no és millor. Val la pena llegir fragments curts de text, que ens deixin temps per contextualitzar (abans de llegir) i per debatre (després de la lectura). Així, l’estona que llegim serà de qualitat i ens ajudarà a millorar tant les habilitats lectores com les vinculades al llenguatge en general (vocabulari, morfosintaxi, raonament, etc.).

Després de la lectura

  • Debatre al final del capítol. Això no vol dir que haguem de fer un interrogatori o un examen en finalitzar una lectura, en absolut! Es tracta de crear un ambient amistós en què comentar el que fan els personatges o el decurs de la narració. Una bon manera de trencar el gel és donar la nostra opinió sobre la història, i dedicar temps a l’infant per dir la seva (“No em puc creure el que ha passat, el protagonista és molt trapella! Què t’ha semblat a tu?”)
  • Pensar finals alternatius. En el cas que tinguem al nen o nena ben motivats, podem jugar a pensar, en veu alta, com podria haver acabat la història si hagués passat alguna altra cosa. Què hagués passat si el dolent hagués escapat, si la bruixa no hagués perdut els poders… Aquí entra en joc la creativitat de l’infant i l’adult, i pot ser una oportunitat única de jugar i entrar en el món màgic de la lectura. Ara bé, aquesta proposta no ha de suposar feina extra (NO són deures) i no farem que el nen ho escrigui (a no ser que ell ho vulgui fer).

I per acabar, un breu recordatori: A la majoria de nens i nenes els agraden les històries i els contes. Per tant, si un infant rebutja la lectura potser no és perquè no li agradi llegir, sinó perquè té dificultats en el llenguatge (vocabulari, morfosintaxi, raonament verbal…) o en la lectura, específicament. Val la pena valorar-ho amb un equip professional per detectar les possibles dificultats i intervenir, en cas necessari.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *