Quines característiques hauria de reunir una intervenció per millorar la lectura?

Sovint, tant les famílies com els professionals de l’educació tenen dubtes a l’hora de valorar quin mètode pot ser el més indicat per a potenciar l’habilitat lectora dels infants i adolescents, sobretot quan detectem dificultats en aquesta àrea.  

Tenint en compte aquest fet i que cada cop sorgeixen més opcions o recursos per a treballar la lectura, des del Projecte UBinding hem recollit aquells aspectes principals que, segons la literatura científica i el nostre criteri, hauria de reunir realment una adequada i efectiva intervenció en la lectura. Creiem important tenir present aquests punts a l’hora d’informar-nos sobre el funcionament d’una metodologia i valorar la seva possible eficàcia. 

Característiques generals: 

Comencem aquesta entrada del blog amb unes orientacions generals que la literatura científica indica que hauria de reunir una intervenció en la lectura. Més endavant, passarem a revisar els aspectes més importants.  

En el cas de l’alumnat amb dificultats en la lectura, es recomana treballar els mateixos processos que amb l’alumnat general,  però d’una manera intensiva i individualitzada (Handler i Fierson, 2011; Hulme i Snowling, 2016; Peterson i Pennington, 2015) i amb una instrucció directa i explícita (Hempenstall, 2016). Els processos que el National Reading Panel indica com a adequats en el treball de la lectura són la consciència fonològica, la descodificació, la fluïdesa lectora, el vocabulari i/o la comprensió.  

Professionals especialitzats: 

El primer aspecte que volem destacar en una adequada intervenció en la lectura és la importància de comptar amb el recolzament i seguiment d’un professional especialitzat en l’atenció de les dificultats de l’aprenentatge. De fet, Forman et al. (2016) ho consideren una de les set característiques primordials a l’hora de valorar la qualitat d’una intervenció en aquesta àrea, sent indispensables el contacte i comunicació entre professionals, família i professors.  

Sota el nostre criteri, hem de ser curosos a l’hora d’apostar per metodologies que no comptin amb la supervisió real d’un professional especialitzat. Els recursos online poden ser molt útils, però sense el criteri d’un professional difícilment podran adaptar-se correctament al nivell de cada infant o adolescent i atendre a qüestions més complexes a  nivell emocional o motivacional que tant importants són en el cas de les dificultats d’aprenentatge.  

Individualitzada: 

Per intervenció individualitzada entenem que és aquella que té en compte contínuament al nivell lector i particularitats de cada infant o adolescent, i és capaç d’adaptar el material a treballar en funció de la seva evolució. Aquest model es coneix amb el nom de Response to Intervention  o RTI (Haager, Klingner i Vaughn, 2007) i fa referència a aquest monitoratge continu del progrés de l’habilitat lectora per actuar en cada moment en funció de les dificultats detectades.  

En la metodologia UBinding, a part dels seguiments presencials o on-line que realitzem amb les famílies i que ens serveixen per valorar el nivell lector i evolució de cada cas, fem un monitoratge diari a través de les sessions fetes a casa per tal de decidir quin material o pauta de treball seguir en les següents activitats. Sense el suport de la tecnologia, és realment complicat poder fer un seguiment exhaustiu dels casos i individualització de l’entrenament, però de moment, creiem que cap eina o aplicació és capaç de dur aquesta tasca sense la supervisió d’un professional especialitzat.  

Intensiva: 

Com amb qualsevol habilitat, la pràctica és la clau. Per tal de millorar l’habilitat lectora, la literatura científica indica que les millors intervencions són aquelles que, entre d’altres, es basen en la pràctica repetida d’exercicis, la segmentació de la informació en parts i el control de la dificultat de les tasques (Swanson, Hoskyn i Lee, 1999).  

Així doncs, per tal que una intervenció sigui efectiva cal que infants i adolescents practiquin la lectura amb una alta freqüència i intensitat. Amb UBinding ho aconseguim a través de les sessions diàries d’una duració breu, d’uns 10-15 minuts, per tal d’aprofitar al màxim l’atenció i que l’aprenentatge sigui realment significatiu. D’aquesta manera resolem una de les dificultats del treball més tradicional en la intervenció de la lectura, organitzat sovint en sessions setmanals d’una duració que pot excedir la capacitat d’infants i adolescents.  

Orientada a millorar la mecànica lectora:  

Aquest aspecte pot semblar lògic, però actualment existeixen opcions d’intervenció en les dificultats de lectura que compten amb poc suport empíric o que almenys, no se centren en treballar els processos que s’han demostrat estar realment implicats en l’habilitat lectora. A l’hora d’escollir una metodologia d’intervenció, s’hauria de prioritzar sempre aquelles que se centrin en el treball de la consciència fonològica, la descodificació, la fluïdesa lectora, el vocabulari i/o la comprensió. 

Intervencions que prioritzen aspectes relacionats amb la integració sensorial, la psicomotricitat o l’optometria comptarien de moment amb poc suport empíric pel que fa a la intervenció específica de dificultats lectores (Hyatt, Stephenson i Carter, 2009). El UBinding és de les úniques metodologies que actualment compta amb el suport d’un article científic que avala la seva efectivitat.  

https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0214460319300531

Tenir en compte l’estat emocional de l’infant o adolescent: 

Sovint els infants amb dificultats lectores poden presentar poca motivació vers a la lectura i/o una baixa autoestima degut a les repercussions que poden comportar aquestes dificultats sobretot a nivell d’aprenentatges, rendiment acadèmic, etc.  

Així doncs, és de gran importància que una intervenció en la lectura atengui també aquesta àrea, aspecte que només és possible mitjançant el seguiment proper per part de professionals especialitzats/des, els i les qual podran donar les pautes necessàries a la família i adaptar al màxim la intervenció per afavorir que l’infant o adolescent se senti segur i recolzat pel seu entorn.